Anant per un caminal ja els coneixereu:
els pobres a peu i els rics a cavall.
I si el pobre es descuida i de mosso el fan fer:
desgraciat és l'home que no té diner!
Aquest és un petit homenatge que faig a la família de la meva mare per catxondos i bohemis.
3 comentarios:
ai, la marineta refranera! :)
com m'agraden els dit de ta mare (i family, és clar)
molts pets
xx
també haig de dir que ho he posat perquè sé que a tu Onions del meu cor, t'agradaria força.
mua!
de verité?????
ai, nena, quina "ilu"... tot i que no he vist aquest comentari fins ara! fatás de los fatalases!
a vore si ho poso de manera que m'arribin els comentaris també i no només les entrades i així anémonemonos comunicant millor!
muacas, gonita!!!!
la ninja cebolleta
xx
Publicar un comentario