Está bien el hecho de estar comatoso después de navidez. Uno se da un tiempo prudencial pa rehabilitarse y recomponerse y luego ya se incorpora lentamente al ritmito usual.
Pero hasta cierto punto coño, ya!
¡¡¡Que estamos en febrero!!!!
Menudos pelotazos se me habéis pillao tós durante las fiestas, no? Intuyo, vamos.
Porque el mutismo generalizao me indica que estas fiestas han tenido efectos catastróficos para continuar con el habitual y desbordante delirio de creatividad que aquí se rezuma...
Por mi parte he de decir que se me están agotando las ideas pa cargar tintas o cargar teclas y meterme con todos vosotros y vuestras nulas ganas de colaborar en el melaxuflingblog. No entiendo que pongáis más empeño en trabajar que en el blog. Vale que el melaxufling no os remunera, pero de ahí a pasar al total ignoramiento...
Topogiggio venido a SOLOGIGGIO.
2 comentarios:
Yo he estado un poco ocupada y nada comatosa. Pásate por mi blog desde principios de enero y verás como me disculpas enseguida (esto de meter a todo el mundo en el mismo sakoooooo....)
No mujer!! no lo mates!!!
Espero tenir més temps ara per fer del blog un blog de debó amb la meva petita aportació. No ha estat ni la resaca ni el vi, ni el cava, ha estat el work-alcoholismo que m'ha tingut en dependència i aïllada de la realitat, pero no patas, ara s'ha acabat!!! la meva vida dona un tomb, a part que en una data com avui faig repàs del meu últim any, poso en ordre els valors a consciència. Saps millor el què vols i el què no vols... intentes treure el millor de la pitjor experiència i això et fa apendre de tot, de la feina, de la vida, de tu mateix. Una mala experiència sempre es torna en un gran aprenentatge. Penso que sense males experiències no s'apren, es viu, es disfruta però no s'apren, i si no aprens no et fas millor persona, sino que arriba un moment que revises la teva vida i veus que estàs igual.
En fin, i si parlem del temps?
Està bé que fagi bó, que el dia sigui maco, brillant i radiant, el cel blau i sense cap núvol, però què passa quan sents per les notícies que al març s'acabarà l'aigua a barcelona, quan vaig a Sant llorenç, que està envoltat pel pantà de la llossa del Cavall i està sense aigua, quan puges a la muntanya i no hi ha neu... a mí m'esgarrifa, què hem de fer?
Egoistament penso: mira quin dia més maco, a més no fa fred, però també, egoistament, pujo a una muntanya amb l'intensió de sentir fred, neu sota els peus, vent a la cara... i res de res... és molt trist. A més, això afecta a l'estat d'ànim, desconcerta, no estem acostumats a tenir "clima tropical", a nosaltres ens van ensenyar les estacions de l'any, i eren 4!!!! Què hem de fer per aturar això?
Publicar un comentario